Institut Escola Lloret de Mar

Divendres vam anar a l’Institut Escola Lloret de Mar. Vam adreçar-nos als alumnes de primer d’ESO, que es van mostrar molt participatius al llarg de la sessió amb els jocs proposats i van trobar molt adequades les pautes proposades.

APDCAT LLORET

La imatge de formar una xarxa entre tots, o la pissarra plena de paraules positives i negatives que podem relacionar amb les xarxes socials, van provocar un debat força interessant.

La direcció i els professors del centre van valorar molt positivament el fet que des de l’APDCAT estiguem desenvolupant aquesta iniciativa, tenint en compte la complexitat que comporta l’ús que els menors fan d’Internet i les tecnologies.

Agraïm a tots els que hi van participar la seva implicació en aquesta iniciativa i esperem que, especialment als alumnes, els sigui útil per al desenvolupament de la seva identitat digital.

“Els menors han de poder mantenir el control sobre les seves dades personals”

L’APDCAT ha presentat un pla d’acció, juntament amb el Departament d’Ensenyament, per donar als menors les eines necessàries per mantenir el control sobre la seva informació, actuant amb la confiança que dóna el coneixement.

Es pretén compartir la visió de com introduir els conceptes que envolten la privacitat en el món dels menors.

Tal com ha recalcat al llarg de l’acte M. Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, la idea base és que “el centre de les decisions es situa entorn els menors, han de participar en el debat sobre la seva privacitat. Cal tenir en compte les seves opinions per tal que les estratègies i accions que s’adoptin siguin adequades”.

M. ÀNGELS BARBARÀ- APDCAT

Jordi Miró, director General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament ha reforçat aquesta idea indicant que cal empoderar els alumnes perquè tinguin competència i responsabilitat sobre l’ús de les seves dades. En definitiva són ells els que prenen les decisions.

Els docents són un aliat imprescindible i les famílies han de prendre un posició activa en la vida digital dels menors. L’aprenentatge sobre la privacitat i la tecnologia ha d’anar evolucionant amb ells i ser incorporat en cada fase de la forma més idònia per a les seves capacitats.

El nou pla per als anys 2016 i 2017, contempla noves propostes i col·laboracions en l’àmbit educatiu, com per exemple, “introduir la privacitat en el programa curricular i els programes educatius de primària i secundària, o promoure la privacitat i la protecció de dades en projectes finals de recerca de batxillerat”. També preveu col·laborar amb associacions de mares i pares o amb els tallers de seguretat a les xarxes que organitzen els Mossos d’Esquadra.

En conjunt, el nou Pla de l’APDCAT vol garantir un debat actiu i transmetre valors i conceptes bàsics sobre privacitat i protecció de dades, des de diferents perspectives.

Famílies, educació digital i privacitat

M. Àngels Barbarà, recalca que “Tenim l’obligació de dotar-nos de noves experiències per poder acompanyar els menors en aquest nou camí digital”.

Barbarà també recorda que és en l’espai familiar on cal predicar amb l’exemple i ser conscients que, sovint, el desconeixement pot portar a situacions familiars que envaeixin la privacitat dels seus fills o interferir en el seu futur. La tecnologia és omnipresent en la vida dels infants des de ben petits i cal que les famílies facin un ús responsable i segur, ja que “la tecnologia no és un cangur ni un joc per als infants, sinó que serà la seva forma de viure”.

Genís Roca, expert en Internet i transformació digital, ha coincidit també en apuntar la importància del rol familiar en l’orientació dels menors davant els reptes del món digital. En el marc de la conferència “Quan la vida s’omple de Dades”, l’expert ha explicat que “la majoria de les males pràctiques dels fills les han vist a casa. Se’ls ha d’ensenyar a tenir criteri a l’hora de seleccionar continguts. Tot i que hi ha moltes eines que poden ajudar-nos en el control parental, educar els fills és una feina nostra i no la podem robotitzar”.


La privacitat i la formació professional

Entre les novetats del Pla, Barbarà ha fet referència a les accions dissenyades per a alumnes de graus mitjans i superiors de la Formació Professional.

Es persegueix que aquests futurs professionals incorporin criteris, pautes responsables i bones pràctiques en activitats on el tractament de dades i la informació que es genera són especialment sensibles per a les persones, ciutadans o usuaris de serveis.

La protecció de dades en la gestió dels centres escolars

L’administració educativa és també un dels públics d’interès del Pla dissenyat per l’APDCAT. L’Autoritat portarà a terme sessions formatives en matèria de privacitat i protecció de dades per als directors dels centres docents.

Jornada: Internet i els Menors

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades organitza un cop més una jornada al voltant de la privacitat dels menors.

A la primera sessió de l’acte es tractarà l’ús que els menors fan d’Internet i les xarxes socials, en la qual participarà Genís Roca, expert en Internet i transformació digital.

A la segona sessió M. Àngels Barbarà, directora de l’APDCAT i Jordi Miró, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, exposaran les actuacions que s’inclouen al pla d’acció que té previst portar a terme l’APDCAT amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament.

L’objectiu del pla és apropar a la comunitat educativa pautes útils i concretes, des de diferents perspectives, per a què puguin afrontar amb més garanties els riscos que comporta el món digital.

L’acte tindrà lloc el proper 17 de maig de 2016, a la Sala Cotxeres del Palau Robert, Passeig de Gràcia, 107, 08008 Barcelona.

L’assistència és lliure, però es requereix inscripció prèvia:

  • Tel. 93 552 78 00 – jornades.apdcat@gencat.cat
  • Per a més informació, podeu consultar el programa de la jornada.

XIV Jornada TIC: Les tecnologies mòbils i les competències digitals

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha participat en aquesta jornada organitzada el 6 de maig a Barcelona per la Fundació Escola Cristiana i adreçada a responsables TIC i directors de centres educatius.

L’acte s’ha distribuït en diversos tallers per tractar dos temes principals: les competències digitals docents i l’ús de dispositius mòbils a l’aula.

L’objectiu de la participació de l’APDCAT ha estat apropar a la comunitat educativa les accions que es porten a terme des de l’Autoritat, en matèria de  protecció de la informació personal dels menors en la seva activitat a la xarxa. Així mateix s’ha exposat la participació de l’APDCAT en els projectes europeus sobre privacitat dels menors en entorns digitals, també dedicats a la formació dels professors en àmbits com la privacitat i la protecció de dades.

La representant de l’Autoritat en aquest acte ha estat Glòria Freixa, advocada de l’Assessoria Jurídica.

Per a més informació, podeu consultar el programa de l’acte.

 

Jornada: Projecte ARCADES

L’APDCAT ha acollit la presentació de les conclusions del projecte europeu ARCADES a Barcelona, una iniciativa internacional que pretén reflexionar sobre la sensibilització dels menors en relació amb els riscos digitals.

 ARCADES, un projecte a nivell europeu  està plantejat per donar resposta a la demanda d’una major implicació de l’escola i les famílies en l’educació per a una Internet segura. Sobretot si tenim present que, a la Unió Europea, 6 de cada 10 infants de 9 a 16 anys es connecten a la xarxa de manera regular.

ARCADES Taula rodona obertura

Amb  l’objectiu d’impulsar l’ensenyament de la privacitat i la protecció de dades al conjunt d’escoles de la Unió Europea, les autoritats dels tres països impulsors (Eslovènia, Polònia i Hongria) han estat treballant per desenvolupar materials útils a la comunitat educativa a partir de l’anàlisi i els aprenentatges de diverses experiències. En aquesta línia, una de les finalitats del projecte és la publicació d’un manual amb respostes concretes i pràctiques sobre com afrontar amb èxit l’educació digital dels menors a les aules. Aquest material contindrà recomanacions d’activitats i oferirà continguts i orientacions pel professorat, els menors i les seves famílies.

La jornada ha començat amb la conferencia inaugural, on s’ha destacat el paper de les autoritats de protecció de dades europees a l’hora de dissenyar projectes i propostes en educació digital amb la finalitat de treballar la privacitat i l’ús responsable de les tecnologies entre els menors. Com ha comentat Maria Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), “és necessari que els infants siguin conscients dels seus drets i sàpiguen defensar-los, al mateix temps que aprofiten al màxim els beneficis de la tecnologia”.

Seguidament, després d’una breu presentació de la iniciativa ARCADES, s’han presentat els projectes guardonats per cada una de les autoritats de protecció de dades de Polònia, Hongria i Eslovènia. Els representants de les organitzacions promotores de la jornada així com els mateixos grups escolars premiats –tant de primària com de secundària– vinguts d’aquests tres països han exposat els seus projectes centrats en conscienciar als menors dels riscos que poden trobar-se a la xarxa com el grooming, el sexting o el ciberbullying.

ARCADES experiència polonesa

En la part final de la jornada, en la taula rodona de millors pràctiques d’educació en protecció de dades i privacitat, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha presentat precisament el projecte “Menors, Internet i Tecnologies: créixer i conviure en un món digital” que impulsa des de 2015. Per la seva banda, el representant l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD), Julián Prieto Hergueta, també ha participat en la sessió exposant les guies i materials que han desenvolupat per a professorat i famílies.

En resum, els representants de les diverses autoritats de protecció de dades presents durant els col·loquis han coincidit en destacar que la solució per a la disminució d’aquests riscos és pedagògica més que tecnològica. I s’ha recalcat, també, la importància de formar i preparar bé el professorat com una condició prèvia per afrontar amb més garanties l’educació i transmissió de valors en un ús responsable de les noves tecnologies digitals per part dels menors. Com ha recordat Pawel Makawoski, de l’autoritat polonesa (GIODO) “per garantir la millor estratègia cal formar els formadors, ja que els professors són la primera persona a qui els joves acudeixen per consultar les seves preocupacions i inquietuds sobre la privacitat i les tecnologies digitals”.

Escola Sadako de Barcelona

El passat 7 de març vam estar a l’escola Sadako de Barcelona, en el marc del projecte “Menors, Internet i Tecnologies: créixer i conviure en un món digital”. Les sessions van anar adreçades als alumnes de 1r i de 2n d’ESO del centre.

Al llarg de les sessions es va constatar que l’activitat dels alumnes de 2n a les xarxes és més intensa que la dels alumnes de 1r.

Tots els menors es van mostrar molt participatius i conscients dels perills de les xarxes i alguns d’ells van fer aportacions sobre el que fan per protegir la seva informació. La direcció de l’escola té molt present la problemàtica que envolta l’ús de les xarxes socials entre els menors i participen en diferents iniciatives.

Declaració de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades sobre Internet, menors i privacitat

apdcat logo

El projecte “Créixer i conviure en un món digital”, endegat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, busca apropar-se a la comunitat educativa: menors, famílies i docents, per tal que tots siguin conscients de les noves situacions que genera l’ús de les tecnologies i de com impacta en el desenvolupament dels menors.

En la primera fase del projecte ens hem apropat als menors amb una proposta de pautes senzilles, per arribar a un consens sobre com actuar en la vida digital. Unes pautes que no tenen a veure tant amb la tecnologia, com amb els valors que impregnen la privacitat i que els han d’ajudar tant ara com en el futur.

En aquest cas, els punts sobre els quals es buscava el consens se centraven en:

  1. Conèixer les persones que formen part del seu cercle d’amics a les xarxes socials.
  2. Publicar com menys informació personal millor.
  3. Protegir especialment les fotografies i els vídeos. Cal que prestin atenció a la difusió que en fan.
  4. Tenir, també, cura de la informació personal dels que els envolten, com si fos seva.
  5. I, quan es trobin en situacions de conflicte, cal que demanin orientació i suport.

D’altra banda, també volíem escoltar els menors per conèixer, de forma directa, les seves preocupacions i els seus desitjos en el món digital, en la societat digital que els ha tocat viure.


Primeres conclusions del projecte

  1. Els menors tenen el seu concepte de privacitat i, en principi, els punts de consens entraven dins dels seus paràmetres. Es preocupen per la protecció de la seva informació però, en no tenir percepció real de risc, sovint no demanen el suport de la família ni dels educadors.
    A això s’hi afegeix que, en molts casos, els qui els serveixen de suport no tenen els coneixements ni les experiències necessàries per acompanyar-los en el desenvolupament de la seva personalitat en l’entorn digital.
  2. Cal que tinguem sempre present que la privacitat no només té una perspectiva individual, sinó també un vessant social. I que aquest vessant pren una rellevància especial en el cas dels menors que es troben en ple procés d’aprenentatge i d’experimentació personal. La utilització de la tecnologia té una part molt important d’eina de relació amb els altres, per compartir amb el amics i amb el món; però no perceben el risc derivat de la visibilitat, la permanència i la descontextualització que comporta Internet.
  3. Per assolir unes solucions reals i efectives hem d’escoltar els menors, hem d’apropar-nos a les seves vivències. Perquè siguin realment efectives en la pràctica, en l’ús diari que fan els menors de les tecnologies i d’Internet, hem de fer-los partícips del disseny de les estratègies i les solucions.
  4. Aquestes solucions, que no són evidents i que requereixen un gran esforç i molta dedicació de tots els agents implicats, passen per proporcionar eines que permetin als menors afrontar amb garanties les situacions/vivències amb què es trobaran a la societat digital. Aquestes eines no es refereixen ni exclusivament ni principalment a aspectes tecnològics, sinó que han de referir-se als valors que els configuren com a persones en un món físic i en un món digital.Valors com el respecte per un mateix, pels altres i la confiança en el seu entorn són imprescindibles.
    A això, cal afegir el pensament crític que els hem d’inculcar, perquè puguin avaluar les noves situacions que hauran d’anar afrontant al llarg de la seva vida.
    També cal donar-los habilitats/competències digitals que els facultin per avaluar els riscos potencials derivats de les tecnologies que vagin sorgint.
  5. Tots hem de prendre la nostra part de responsabilitat i posar-nos en acció, en moviment: famílies, docents i autoritats.
    No pretenem que les famílies siguin experts tecnològics, però sí que cal que adoptin una actitud proactiva, que s’impliquin en el món digital dels seus fills i que els acompanyin, perquè puguin assumir amb garanties un futur segur i digital en un món globalitzat. I exactament el mateix en el cas dels docents.
    Per descomptat, amb el suport de les autoritats de protecció de dades.


Futures línies d’actuació del projecte

A partir d’aquí, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades treballa en el disseny de noves estratègies, que pivoten sobre: el centre de les decisions se situa entorn al menor.

Així, les actuacions a desenvolupar s’estan dissenyant sobre la base de les idees següents:

  • Continuar amb una presència activa a les aules: busquem la complicitat dels menors.
  • Implicar-hi els docents, que són una part indissociable de la solució.
  • Implicar-hi l’entorn familiar. La família ha de passar a l’acció, entrar en el món digital dels seus fills. Per compartir experiències, riscos, preocupacions, superar-los i explotar al màxim els enormes potencials de la tecnologia.
  • Ampliar l’abast: introduir la privacitat i tots els valors que l’envolten en les diferents etapes de formació dels menors.

El gran repte que tenim per davant és preparar-los perquè espremin al màxim les possibilitats de la futura societat digital.

Tots som part de la societat digital. Assumim la nostra part de responsabilitat i posem-nos en moviment.

Conclusions del Congrés “Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital”

Joves i experts s’alien per reforçar la privacitat i la seguretat dels menors a la xarxa. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha reunit joves i experts dels àmbits digital, educatiu i de protecció de dades per debatre pautes i orientacions entorn els hàbits digitals dels menors. També s’ha exposat el projecte que l’APDCAT ha elaborat en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, i que ha comptat amb la participació de més de 3.000 alumnes de tot Catalunya.

Sota el nom “Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital”, l’APDCAT ha dissenyat un projecte en resposta a l’ús cada vegada més habitual i precoç de les tecnologies a casa, a l’escola o en les seves activitats extraescolars.

El futur passa per un món digital, per una societat digital; per tant, la tecnologia no en serà un simple instrument, sinó que anirà orientada a formar part de la nostra realitat. No podem pressuposar que els menors actuen sota els nostres mateixos paràmetres, ja que la seva forma d’aprendre, de compartir, de relacionar-se i d’expressar-se es produirà per mitjans digitals. Per això, l’APDCAT ha volgut apropar-se als menors en el seu entorn, a les escoles, per conèixer de primera mà quines preocupacions i quines expectatives tenen, i compartir-les i debatre-les amb les seves famílies i la comunitat educativa. L’objectiu és conscienciar els menors i el seu entorn sobre la gestió responsable de les dades personals, quan utilitzen les tecnologies.

De les diferents intervencions i del debat posterior, n’hem extret una sèrie de conclusions que serveixen de punt i seguit en les nostres actuacions:

  1. Els menors es preocupen per la seva privacitat. No tot el que publiquen està orientat que qualsevol persona ho vegi. Però no tenen una percepció real de la visibilitat, la permanència i l’accessibilitat de la informació que posen a Internet i que comparteixen amb els amics. En definitiva, no són prou conscients de les conseqüències.
  2. Una part important de la vida dels menors es desenvolupa online. Viuen i conviuen a la xarxa.
  3. Si volem que el seu creixement sigui sostingut i coherent, la configuració del ‘jo tecnològic’ s’ha de desenvolupar paral·lelament i de manera coherent amb el ‘jo off-line’ .
  4. La nova societat que es dibuixa és una societat online. Una societat de la informació on les dades personals defineixen els diferents entorns en els quals els menors han de moure’s.
  5. La mera prohibició no serveix. La seva vida present i futura està abocada a la tecnologia i, tot i que els adults no ens podem convertir en experts tecnològics, sí que podem compartir les seves experiències, generar confiança per parlar del que els pot causar neguit a les xarxes i, alhora, compartir amb ells les fites aconseguides i les seves preferències quan transiten pels camins digitals.
  6. Les famílies són una part indispensable per aconseguir que els menors se sentin segurs a Internet.
  7. L’escola, els docents, necessiten eines per poder afrontar amb èxit els nous reptes que els planteja el fet que els seus alumnes visquin, aprenguin i es relacionin no només en l’entorn físic de l’escola, sinó que s’estengui, de forma indissociable, al món digital.
  8. L’escola i la família han de ser els centres motors que dotin els menors dels valors necessaris per afrontar els nous reptes, de forma responsable i segura.
  9. Cal que els menors assumeixin la importància de la seva informació com a part del seu futur, com a part del seu creixement com a persones, per configurar la seva identitat.
  10. Si dotem d’eines els menors, els riscos continuen existint però els poden afrontar, passem de la reacció a la prevenció i evitem les conseqüències negatives.

Les eines i competències que cal proporcionar-los han d’anar adreçades a desenvolupar capacitats d’actuar de forma crítica, prudent i responsable i fer-los conscients de les implicacions personals, ètiques i de seguretat de la societat digital.

No podem deixar que els nostres temors davant d’allò que no coneixem limitin el creixement digital dels menors. Ara bé, cal dotar el menor de les habilitats, les competències i els valors necessaris que l’ajudin a moure’s amb seguretat i confiança pel món digital.

L’APDCAT aposta per un projecte amb continuïtat, en què s’estengui el diàleg i s’hi incorporin els agents socials, el món jurídic, sociòlegs, tecnòlegs i la societat en general.

Entre tots, cal que concretem quina ha de ser la forma per apropar-se als menors i incorporar en la seva rutina social tecnològica valors directament vinculats a la privacitat, com el respecte als altres, l’autoestima, el creixement personal i la confiança per demanar suport al seu entorn.


DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El projecte, tal com s’ha exposat en el congrés, s’ha dissenyat en tres grans eixos.

diagrama 1 apdcat

Visió positiva de l’ús d’Internet i de les tecnologies: el punt de partida és considerar que l’experiència digital és constructiva i que afavoreix el desenvolupament positiu del menor, en tots els aspectes que formen part de la seva personalitat present i futura i en la seva actitud davant l’ús de les tecnologies, que ara, i ja per sempre, formaran part de moltes de les seves vivències.

Procés reflexiu: volem conèixer què opinen els menors, quins interessos i preocupacions tenen en relació amb l’ús de les tecnologies i d’Internet. Cal partir de la base que, per definir uns hàbits digitals saludables, convé escoltar-los i crear i compartir amb ells orientacions i consells, i per descomptat guiar-los en tot aquest procés de reflexió.

Acció continuada: si parlem de societat digital, l’espai en el qual cal interactuar no s’acaba a l’aula, sinó que cal donar continuïtat a les accions i sumar els resultats ja assolits amb altres iniciatives d’objectius similars. Volem anar a les aules, però també volem explicar als adults que formen part de l’entorn del menors què hem fet a l’aula, per tal que puguin reforçar les orientacions i els consells que se’ls han donat. I finalitzar amb aquest congrés, obert a tothom, amb els menors com a grans protagonistes.

El projecte s’ha desenvolupat seguint les etapes següents, establertes d’acord amb els eixos assenyalats: Taller > Sessió amb estudiants > Reunió amb families > Congrés.

diagrama 2 apdcat

Seguint les instruccions facilitades per l’APDCAT, els professors van organitzar un taller preparatori de la sessió que els voluntaris anirien a fer a les aules. A continuació, els voluntaris de l’APDCAT van fer la sessió amb els estudiants i també amb les seves famílies, durant el mateix dia. El projecte culmina amb el congrés organitzat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, un acte que ha reunit prop de dues-centes persones, majoritàriament, professionals i agents socials de l’educació, de l’àmbit digital i jurídic, així com estudiants que han participat en el projecte educatiu homònim adreçat a alumnes de Secundària.

Conclou amb èxit el Congrés sobre menors i privacitat a Internet

Més de dues-centes persones van donar-se cita en aquesta jornada sobre la privacitat dels menors a la xarxa. Després de mesos d’intensa preparació, el passat 18 de novembre es va celebrar el “Congrés Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital”. Una qüestió controvertida, tal i com va expressar Maria Àngels Barbarà, directora de l’APDCAT: “als joves els interessa la privacitat però l’entenen de manera diferent als adults”. L’èxit de convocatòria demostra l’interès que desperta aquesta qüestió que, segons la mateixa directora, requereix més implicació de l’escola i la família, els centres motors que han de dotar els menors dels valors necessaris per afrontar els nous reptes de forma responsable i segura.

Una quinzena d’experts van participar al llarg de les més de cinc hores de debat, posant sobre la taula quatre grans idees. En primer lloc, van coincidir en el ventall d’oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, que han de ser abordades en un sentit positiu i constructiu. També es va fer especial èmfasi en la importància de formar els joves en habilitats digitals i transmetre’ls valors i criteris, tant des de l’escola com des de la família. Finalment, es van posar de manifest els resultats positius en la prevenció i gestió de conflictes, com el fet que els joves són cada vegada més conscients dels riscos associats a l’ús de les tecnologies digitals.

Un grup d’estudiants de Secundària van ser els primers protagonistes de la jornada. Els joves van debatre entorn un vídeo on explicaven la seves experiències més personals amb les tecnologies i tot seguit van donar el relleu a les taules d’experts. Aquestes són algunes de les frases més destacades que es van poder sentir:

Sobre les oportunitats de les tecnologies digitals 

Maria Àngels Barbarà, directora de l’APDCAT Maria Àngels Barbarà_Congrés APDCAT

“Els menors es relacionen tecnològicament i conformen a través de la xarxa la imatge que volen que els altres tinguin d’ells. Perquè el seu creixement sigui sostingut i coherent, la configuració del seu ‘jo tecnològic’ s’ha de desenvolupar paral·lelament i de manera coherent amb el seu ‘jo offline’”.

Genís Roca, expert en Internet i transformació digital Genís Roca_Congrés APDCAT

Som la primera generació en què la transferència tecnològica no és de pares a fills, sinó de fills a pares. I això altera les normes d’autoritat i referència. Malgrat això, els hem d’ajudar a tenir criteri davant de la informació i de l’actuació, i sobre tot animar-los a gaudir del seu futur digital”.

 

Sobre un rol més proactiu de la família

Josep Josep Manuel Prats_Congrés APDCATManuel Prats, president Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Escoles Lliures (FAPEL)

Hem de fer un pas endavant i preocupar-nos per tenir un coneixement de les xarxes. Hem de fer saber als nostres fills que han de fer el seu camí, dins unes normes i tenint present el valor en la seva informació personal”.


Andreu Van den Eynde Adroer
, advocat penalista Andreu Van den Eynde Adroer_Congrés APDCAT

“Tot i que el delicte cibernètic està en el punt de mira en l’últim codi penal, la millor prevenció és la familiar. Com a pares, hem de saber més sobre la privacitat dels nostres fills a la xarxa”.

 

Sobre l’educació en tecnologia i valors

Eduard Vallory, president Centre UNESCO de Catalunya Eduard Vallory_Congrés APDCAT

“Hem de fer una educació basada en el fer, practicar i explicar, on els educadors acompanyin als joves a abordar la dimensió ètica i social de les tecnologies existents i de les que vindran”.

 

Anna Folch, presidenta d’UNICEF Catalunya Anna Folch_Congrés APDCAT

“Iniciatives d’aquest tipus orientades a protegir els drets de la infància són essencials, ja que sovint s’oblida que els nens són subjectes de drets. Hem de treballar des de la perspectiva de protecció però també des de la promoció dels valors educatius i recreatius davant les tecnologies”.

Josep Lluís Queralt, director Institut Baix Camp de ReusJosep Lluís Queralt_Congrés APDCAT

“L’acompanyament per la maduresa tecnològica des dels centres s’ha de veure com una oportunitat. Els alumnes estan més motivats, són més actius i podem incidir en la dimensió ètica i en el comportament en relació l’ús de les tecnologies”.

 

Sobre l’impacte positiu de la prevenció i la gestió de conflictes

Xavier Gatius, Xavier Gatius_Congrés APDCATdirector general del CESICAT

Els joves són més crítics i conscients en l’ús i comportament a Internet: fa un any el 50% dels joves de 7 a 9 anys no tenien inconvenient en compartir i cedir informació personal a la xarxa, al 2015 el percentatge ha caigut fins al 25 i 30%”.


Ferran ResiFerran Resina_Congrés APDCATna
, sotsinspector de l’Àrea Tècnica de Proximitat dels Mossos d’Esquadra

“En delictes com el grooming, cada cop passem més de fets consumats a casos de temptativa, perquè els joves són conscients, ho identifiquen i ho comuniquen”.

“Amb aquest projecte hem despertat la consciència digital des de les aules involucrant tots els actors implicats”

Jordi Vivancos
Cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament

Jordi_VivancosEs reconeix com un apassionat de l’educació i del món digital, una relació virtuosa a la seva ment. Jordi Vivancos Martí serà un dels experts que participarà en el congrés Menors, Tecnolo-gies i Internet en el que encara estàs a temps d’inscriure’t.

Al capdavant del Servei TAC, l’àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement de la Conselleria d’Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya, aquest mestre de formació i d’exercici és un dels diferents responsables a qui felicitar pel bon estat de salut digital de les nostres aules i centres escolars.

Vivancos és Mestre i Llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, i el proper 18 de novembre ens facilitarà eines i respostes per afrontar amb més garanties els reptes que comporta el binomi xarxa i menors. Perquè és un ferm defensor de l’ús responsable de les noves tecnologies per promoure nous i millors aprenentatges.


Ets molt actiu a xarxes socials com Twitter, on et presentes com a ‘tecnopedagog’ i defenses que “la xarxa som les persones”. Però, a què es dedica un ‘tecnopedagog’?

És cert. Estic a Twitter, una mica menys a Facebook i força a Pinterest, una xarxa social que ens dóna infinites idees i recursos creatius als docents!

De formació sóc Mestre i llicenciat en Pedagogia amb especialització en tecnologia educativa. En aquest sentit, un ‘tecnopedagog’ no és més que la fusió entre les mirades de les tecnologies digitals i de l’educació. Som els responsables de posar la tecnologia al servei de l’educació sent conscients de les possibilitats que ofereixen les TIC per a facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Per tant, la ‘tecnopedagogia’ fa referència, en primer lloc, a oferir coneixements i habilitats entorn les TIC però, en segon lloc, a la capacitat de preparar materials d’aprenentatge que suposin un repte estimulador pels alumnes a partir de les possibilitats que ens plantegen aquestes tecnologies. Per posar alguns exemples: com formular activitats per a què facin cerques a Internet, com presentar la informació en entorns virtuals, com estar presents a la xarxa…

Com va sorgir la idea de col·laborar en aquest projecte juntament amb l’APDCAT? Quin és el valor diferencial del programa ‘Menors, Internet i Tecnologies: Créixer i conviure en un món digital’?

En realitat fa una dècada que treballem amb l’APDCAT. Vam començar a col·laborar a través d’unes jornades de sensibilització per a equips directius i tècnics de l’Administració educativa sobre temes de privacitat i Internet segura. I hem seguit fins ara. Quan va sorgir aquest projecte no vam dubtar en col·laborar, en la identificació dels centres on s’ha desenvolupat l’experiència i facilitant recursos i assessorament.

És un programa captivador que es complementa amb altres iniciatives. Fins ara, amb les propostes dels Mossos d’Esquadra i el CESICAT, fèiem una tasca informativa als centres posant l’èmfasi en la prevenció de delictes o infraccions i també en la conscienciació en la seguretat informàtica. Però més enllà d’aquestes qüestions, hi ha un ventall de situacions de les quals també hem d’estar atents. En aquest sentit, la singularitat d’aquest programa ve tant per la importància i sensibilitat envers el valor de la privacitat i de la informació personal, com també perquè és un projecte que s’apropa als centres educatius per escoltar directament les demandes d’alumnes i famílies. Hem despertat la consciència digital des de les pròpies aules involucrant tots els actors implicats i fent un pas endavant en la defensa de l’ús responsable de les tecnologies.

Parla’ns de la situació actual. En quin punt estem com a societat digital? I quines són els reptes i competències digitals necessàries acompanyar els nens en aquest procés?

Tan a nivell social com en educació hem avançat molt digitalment, però encara queda camí per recórrer. En els últims 30 anys hem sembrat i això es reconeix en les estadístiques i benchmarking. Vam ser pioners a Europa el 1995 en implantar la digitalització educativa oferint serveis telemàtics als centres com webs i correus electrònics. I avui dia, alguns indicadors del camí recorregut és, per exemple, que Catalunya és una de les regions europees més participatives en activitats com la Europe Codeweek, la setmana Europea dedicada a promoure la programació informàtica a les aules.

Per tant, tenim el know how i un marc normatiu favorable, però encara podem avançar més en la formació inicial dels professionals establint requeriments i competències digitals professionals de partida. I és que educar en l’ús de les tecnologies no només suposa tenir un domini instrumental dels nous aparells que han d’utilitzar els professors com les pissarres digitals, tauletes, etc. A més, els hem de capacitar en metodologies que aprofitin el potencial educatiu de les tecnologies. I això passa tant per fer-los conscients dels riscos associats a aquestes tecnologies com també ajudant-los a dissenyar noves activitats que siguin estimulants per als infants i joves.

I què hem de demanar als alumnes?

Als alumnes els hem de capacitar en el domini instrumental, que cada vegada el tenen més desenvolupat però, sobretot, que siguin capaços de vehicular els seus coneixements tècnics per fer cerques a la xarxa per exemple. Tots sabem la quantitat d’informació i recursos que proporciona Internet, però un alumne competent digital és aquell que selecciona les fonts i filtra la informació. O sap comentar-la, comparar-la, identificar diferències entre fonts… D’altra banda, també els demanem que siguin capaços de treballar en equip virtualment i, sobretot, que tinguin consciència de la seva pròpia identitat digital en línia amb el projecte de l’APDCAT. Com a mestres els hi plantegem problemes, com a alumnes, ens han de proposar solucions que demostrin habilitats digitals funcionals, però també cognitives.

Cada vegada comptem amb mes dispositius i gadgets que ens proporcionen infinites possibilitats però també poden convertir-se en un factor de distracció. Com a expert, quines tecnologies són millors per a utilitzar-les a l’aula amb infants i joves?

És cert que les tecnologies poden distreure, sobretot si pensem en les classes com les fèiem abans. La dinàmica a l’aula ha de canviar i les classes han de ser molt més interactives. Per això el nostre repte com a Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement és preparar i acompanyar els professors perquè facin la seva transformació metodològica i aportar recursos i criteris per tal que puguin escollir les tecnologies en funció de la finalitat educativa.

En aquest sentit no hi ha tecnologies bones i tecnologies dolentes. La pregunta que ens hem de fer és què volem aconseguir amb elles. No és el mateix si volem fer una activitat que comporta producció individual com un comentari de text, per la qual cosa necessitem un portàtil que resulta molt més ergonòmic, que una activitat de consulta, observació o discussió en grup en què podem utilitzar tauletes o pissarres digitals. Aquest és el gran repte dels professors i de la societat en general, identificar quan utilitzar una tecnologia o una altra en funció de la tasca a realitzar i, a més, transmetre’n l’ús responsable i segur.