Acompanyar els menors en l’ús de les tecnologies: velles solucions a nous problemes?

Com podem acompanyar els joves i infants, cada vegada més experts i precoços, en l’ús de les tecnologies? Com hem de reaccionar com a docents, mares o pares? Les complicitats que l’APDCAT, la comunitat educativa i les famílies han teixit al voltant del projecte “Menors, Internet i Tecnologies” són una resposta a aquestes preguntes i a la necessitat de crear un projecte adreçat conjuntament a menors, professorat i famílies.

mà teclejant un notebook

I és que formar els infants i joves d’avui perquè demà siguin adults conscients del valor de la seva informació personal i estiguin més preparats per afrontar els riscos del món digital no és una qüestió menor. Tant pels riscos actuals com futurs, tal i com ho recorda el creixement en un 71% dels delictes informàtics durant l’any passat (20.534 procediments), segons dades de la Fiscalia General de l’Estat. O la controvèrsia sobre l’ús del mòbil a les aules que va tenir fa uns mesos el document publicat pel Consell Escolar de Catalunya que defensa la necessitat de fer “un bon ús dels dispositius mòbils dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial”.

Segons Ramon Miralles, un dels impulsors del projecte i coordinador d’Auditoria i Seguretat de la Informació de l’APDCAT, “ens ha mogut tant saber què opinen els més joves, què els preocupa o quins riscos són capaços de detectar, com també compartir amb docents i famílies uns missatges bàsics i unes pautes comunes sobre com fomentar un ús responsables de les tecnologies”. Així, la proposta amb els centres educatius ha consistit en un taller preparatori liderat pel tutor, una sessió amb un voluntari de l’APDCAT i, finalment, un retorn amb mares i pares per compartir aquests missatges i pautes comunes.

Ara, amb el Congrés l’APDCAT es proposa donar continuïtat al missatge i fer-lo arribar a més agents socials, professionals i mitjans de comunicació. I vol fer-ho amb un missatge positiu sobre les possibilitats que aquestes eines tenen en el desenvolupament dels més joves. I amb un missatge en clau constructiva, que ha de començar amb la implicació de les famílies, aplicant velles respostes a problemes actuals (evitar el contacte amb desconeguts, vigilar amb la informació personal que publiquem a la xarxa, anar en compte amb les fotografies i vídeos propis i de tercers…).

En definitiva, el projecte impulsat per l’APDCAT vol proposar pautes orientades a estimular l’autonomia dels joves, mantenir un fil de confiança dins la família per tractar aquests temes i apel·lar l’ús responsable i no mal intencionat. Aquest repertori de missatges són els que tindrem ocasió d’aprofundir durant la jornada de debat del 18 de novembre amb joves i especialistes de primer nivell.

T’ho perdràs?

Inscriu-te ara al Congrés!

“Pels menors no existeix el concepte ‘noves’ tecnologies, hi estan perfectament familiaritzats”

Jordi Gil
Periodista i presentador de l’Info K (Super3)

IMG_4798_v2Jordi Gil, presentador de l’Info K, participarà com a moderador de la taula rodona “Menors, Tecnologies i Internet”. Nascut a Tarragona i criat entre Reus i la capital tarragonina, la seva passió per explicar històries el va portar a estudiar periodisme a la UAB i a treballar en el món de la ràdio i la televisió, passant per Cadena SER Reus o els serveis informatius de TV3.

Fa cinc anys que és la cara més coneguda de L’info K, l’informatiu per a nens del canal Super3. Una experiència “sobtada però agraïda” com ell defineix, que li ha donat l’oportunitat de descobrir una altra vessant de la informació. “Els infants són el públic més exigent. Ens obliguen a no donar res per sabut i anar a l’essència de les coses. Parlar per parlar no serveix amb ells”, destaca el periodista.

Hem conversat amb en Jordi Gil sobre el Congrés i aquestes són les seves impressions:

Què et sembla la iniciativa de l’APDCAT “Menors, Tecnologies i Internet” per conscienciar els més joves en l’ús responsable de les noves tecnologies?

En primer lloc, voldria aplaudir i felicitar una iniciativa com aquesta. Qualsevol cosa que es pugui fer en aquest camp és benvinguda i un pas endavant. Perquè pensem que Internet és gratis i ens dóna accés a molts recursos i informació. Però no som plenament coneixedors dels seus riscos i perills. Hem de prendre més consciència i, sobretot, donar a conèixer tant les oportunitats com les conseqüències que pot implicar l’ús inadequat d’Internet o moltes aplicacions que utilitzem.

De manera habitual, l’equip de l’Info K visiteu escoles i esteu en contacte amb nens i adolescents. Els temes tecnològics interessen als infants i adolescents?

Sí, els temes tecnològics són un món apassionant per a ells. A més, hem d’entendre que pels nens el terme ‘noves’ tecnologies no existeix, ja que han conviscut amb elles des de ben petits i formen part de la seva vida. Avui dia, utilitzar un ordinador, un mòbil o una tauleta tàctil és com aprendre a anar en bici. Hi estan completament familiaritzats.

Els joves són prou conscients dels riscos de les xarxes socials? En fan un ús adequat?

Tot i que cada vegada en som tots més conscients i els intentem transmetre aquesta consciència, el cert és que els menors no ho són al 100%. Hi ha un paper important de les administracions de qui els menors tenen cada vegada més inputs i missatges, però qui juga el rol fonamental en aquesta batalla són els propis pares. I la majoria de pares o no en són plenament conscients, o simplement poden desconèixer el funcionament d’aquests canals. I això és el que pot acabar marcant. 

En la teva experiència com a periodista especialitzat en informació per a menors, què t’ha sorprès en relació a l’ús que fan dels mitjans o les xarxes socials?

Em sobta el control que tenen sobre xarxes socials que, en principi, no s’adrecen a ells, sinó a un perfil d’usuari més adult com Facebook, Twitter o Instagram. És sorprenent l’ús freqüent i avançat que tenen sobre aquestes xarxes i, sobretot, el control del llenguatge d’aquestes tecnologies. De fet, aquest és ja el seu llenguatge. I això fa que sovint tinguin un domini més avançat que un adult.

Quin creus que ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquest procés de sensibilització de menors i adults?

Hem de prendre un paper actiu, de divulgació i, sobretot, de conscienciació a les famílies. Des dels mitjans hem d’exercir un rol d’acompanyament. I a l’Info K aquesta és una qüestió que hi estem molt a sobre i tractem reiteradament. Però com he dit abans, els pares són els principals actors, els qui han d’estar a sobre i fer de guia. 

A nivell personal, quin ús fas de les xarxes socials? Els adults som prou conscients de l’ús i riscos que pot comportar?

En faig un ús molt associat a la meva professió, i a nivell personal molt moderat. Però, així i tot, és cert que moltes vegades no apliquem els consells que donem als altres. És curiós i preocupant, per exemple, com les fotografies corren per la xarxa sense ser-ne conscients. En ser un personatge públic, me n’he pogut adonar. Per això hem de vigilar i tenir cura del que compartim.

Diàleg entre les aules, els experts i la societat

Maria Àngels Barbarà
Directora de l’APDCAT

M. ÀNGELS BARBARÀ

Des de l’APDCAT organitzarem, el proper 18 de novembre, un congrés  al voltant del programa Menors, Internet i Tecnologies. Créixer i conviure en un món digital”, sobre l’ús responsable d’Internet i les xarxes socials, en el qual han participat més de 3.000 alumnes de secundària de Catalunya.

Amb aquest projecte, l’APDCAT vol contribuir a donar pautes útils i concretes a infants i joves, però també a famílies i professionals de l’educació, perquè puguin afrontar amb més garanties els riscos que el món digital comporta per als menors. I és que els joves, sovint més vinculats a les noves tecnologies que els adults, estan més exposats i han de conèixer com protegir la seva informació personal.

Amb aquesta visió, aquest any 2015 hem llançat un projecte innovador i pioner: ens hem adreçat a prop de 3.000 alumnes de segon i tercer d’ESO, per conscienciar-los sobre l’ús responsable de les dades i la informació personal quan utilitzen les tecnologies i Internet. Els hem fet pensar sobre accions que fan directament cada dia a la xarxa, com ara penjar fotos d’amics o dir el que estan fent, actuant com si estiguessin en un lloc segur i privat. També  hem reflexionat sobre les conseqüències que aquests hàbits digitals poden tenir.

Però ara volem donar un pas més. Volem estendre el diàleg més enllà de l’entorn educatiu i incorporar-hi els agents socials, el món jurídic i, en general, tothom qui es preocupa per la privacitat dels menors en l’àmbit digital.

És per això que hem organitzat un Congrés, que tindrà lloc a l’auditori de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (Carrer Mallorca, 283) el dimecres 18 de novembre. Hi donarem a conèixer els resultats d’aquests mesos de treball, acompanyats de destacats especialistes de diferents àmbits (sociòlegs, tecnòlegs, advocats, cossos de seguretat…).

Posant com a punt de partida les vivències que els mateixos joves ens han explicat, alinearem visions i propostes per encarar, tots plegats, els reptes i les oportunitats d’aquest món digital en evolució constant.

Des d’aquest mateix bloc, en les següents setmanes us anirem informant i donant més detalls sobre els ponents i els continguts que tractarem al Congrés.

Us hi esperem a tots!

La iniciativa, a El Periódico de Catalunya

Diumenge, 8 de març: El Periódico de Catalunya es va fer ressò de la proposta de l’APDCAT.

Aquesta és la notícia tal i com la va publicar el diari:


 ESCOLES DESBORDADES

El creixent ús dels mòbils i les xarxes socials per part d’alumnes cada vegada més joves és un repte per a pares i professors

FERRAN COSCULLUELA / BANYOLES

DIUMENGE, 8 DE MARÇ DEL 2015

«Haurem d’abaixar l’edat dels alumnes perquè els de segon d’ESO ja van més que ensenyats», reconeix Glòria Freixa davant una trentena de pares i professors de l’escola Casa Nostra de Banyoles (Pla de l’Estany). L’auditori diu que sí amb el cap i ratifica l’afirmació de la voluntària de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Apdcat) perquè tots estan tan desbordats com ella davant el creixent ús del mòbil i de les xarxes socials per part dels menors. El domini de les noves tecnologies obre finestres a la comunicació i al coneixement, però també és una font de conflictes i perills.

Un escenari nou i relliscós que ha empès l’Apdcat a posar en marxa un programa perquè pares, alumnes i professors reflexionin sobre l’ús responsable de la informació a internet. Freixa fa unes setmanes que recorre centres docents per impartir xerrades. Al matí es dirigeix als alumnes de segon d’ESO (d’entre 13 i 14 anys) i els alliçona sobre els riscos que assumeixen quan bolquen fotografies i dades personals a internet i quan fan comentaris a la lleugera que afecten altres persones.

A les diferents sessions, els estudiants plantegen els seus dubtes i ella els ve a dir que sempre s’ha de pensar en les possibles conseqüències abans de penjar qualsevol cosa a la xarxa i que, sobretot, han de recórrer a familiars, professors o amics quan tinguin problemes. A la tarda és el torn dels pares i els mestres. A la reunió es comenta el que s’ha explicat als alumnes i les consultes que han sorgit. Un examen que els estudiants de l’escola de Banyoles van passar amb nota dijous passat. A l’hora dels comentaris, és quan es fa visible el creixent desemparament dels adults davant la tirania del mòbil.

«I tant que haureu d’abaixar l’edat dels alumnes, hi ha pares que donen mòbils als nens de 10 anys i fins i tot els obren comptes a WhatsApp», comenta una professora. L’auditori torna a assentir amb el cap, amb una sensació generalitzada que aquest fenomen és imparable i que ja no té marxa enrere.«Estem desbordats amb els grups de WhatsApp, però no només pels dels alumnes, amb els grups dels pares també, perquè qualsevol cosa que abans es resolia amb una consulta al despatx del professor ara es converteix en un debat a la xarxa», lamenta una altra docent.

Seguir els fills

Més dubtes: «¿És convenient seguir els teus fills a les xarxes socials? ¿S’ha de deixar que els alumnes facin servir el mòbil a l’escola? ¿A quina edat se’ls n’hauria de proporcionar un?». Unes preguntes que es fan molts pares i també professors com els d’aquesta escola, en la qual els estudiants tenen vetat l’ús dels aparells. La prevenció porta Freixa a recordar alguna anècdota, com la d’un institut en què es va requisar el mòbil a un alumne que estava atenent a classe una trucada… ¡de la seva mare!

La voluntària de l’Apdcat tanca la sessió amb una de les advertències que ha llançat al matí als nois: «Esteu escrivint ara la vostra història i us la trobareu d’aquí uns anys». Un avís que és bo per a tothom, perquè no només els menors cauen de morros a la xarxa.


 

Així són els nostres voluntaris

ORIOL VALÈNCIA

oriol valència

L’Oriol és llicenciat en Dret i treballa a  l’àrea d’inspecció de l’APDCAT. Tramita procediments sancionadors i de tutela i realitza inspeccions. Quan li preguntem per la seva funció específica no dubta ni un moment: “Vetllar pel dret fonamental de protecció de dades de les persones denunciants”.

La feina de voluntari en aquesta iniciativa de l’Autoritat és molt diferent del seu habitual paper de vetlla i control. Qualifica el contacte amb els menors i el seu entorn com a molt enriquidor i gratificant: “Es tracta d’un públic molt receptiu. Està clar que aquests nois i noies són uns usuaris avançats en l’àmbit d’Internet i moltes vegades han rebut formació ja sigui a la mateixa escola o a través d’altres iniciatives. No es pot dir que sigui un aspecte que els vingui de nou”.

Han manifestat alguna preocupació especial o si es troben amb problemes a l’hora de fer un ús responsable de la xarxa?

 A la majoria d’ells el que més els atrau d’internet és que poden mirar el que pengen altres persones però, per contra, no els agrada que els altres puguin mirar les seves fotografies i els seus comentaris. Pot resultar contradictori però la majoria ho viuen així.

Com estan valorant la iniciativa?

Doncs una de les satisfaccions més grans que tens és que després, parlant amb els pares, et comenten que els joves ho han trobat interessant i que n’han extret coses positives. El nostre objectiu és que en puguin treure alguns consells, algunes pautes que els puguin ajudar en la seva experiència digital al llarg de la vida.

Com responen els pares i mares?

La realitat és que van molt perduts. Són conscients que els seus fills van un pas per davant en tot aquest món i la majoria no són usuaris de les xarxes socials. I, per tant, també ells et manifesten que moltes vegades se’ls fa una muntanya i necessiten aquestes pautes. Agraeixen que vingui una tercera persona a explicar-los una mica què és el que estan fent els fills i quins són els riscos d’aquestes actuacions i les possibles conseqüències. Notes que necessiten informació per tal d’acompanyar aquests nois i noies.