Declaració de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades sobre Internet, menors i privacitat

apdcat logo

El projecte “Créixer i conviure en un món digital”, endegat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, busca apropar-se a la comunitat educativa: menors, famílies i docents, per tal que tots siguin conscients de les noves situacions que genera l’ús de les tecnologies i de com impacta en el desenvolupament dels menors.

En la primera fase del projecte ens hem apropat als menors amb una proposta de pautes senzilles, per arribar a un consens sobre com actuar en la vida digital. Unes pautes que no tenen a veure tant amb la tecnologia, com amb els valors que impregnen la privacitat i que els han d’ajudar tant ara com en el futur.

En aquest cas, els punts sobre els quals es buscava el consens se centraven en:

  1. Conèixer les persones que formen part del seu cercle d’amics a les xarxes socials.
  2. Publicar com menys informació personal millor.
  3. Protegir especialment les fotografies i els vídeos. Cal que prestin atenció a la difusió que en fan.
  4. Tenir, també, cura de la informació personal dels que els envolten, com si fos seva.
  5. I, quan es trobin en situacions de conflicte, cal que demanin orientació i suport.

D’altra banda, també volíem escoltar els menors per conèixer, de forma directa, les seves preocupacions i els seus desitjos en el món digital, en la societat digital que els ha tocat viure.


Primeres conclusions del projecte

  1. Els menors tenen el seu concepte de privacitat i, en principi, els punts de consens entraven dins dels seus paràmetres. Es preocupen per la protecció de la seva informació però, en no tenir percepció real de risc, sovint no demanen el suport de la família ni dels educadors.
    A això s’hi afegeix que, en molts casos, els qui els serveixen de suport no tenen els coneixements ni les experiències necessàries per acompanyar-los en el desenvolupament de la seva personalitat en l’entorn digital.
  2. Cal que tinguem sempre present que la privacitat no només té una perspectiva individual, sinó també un vessant social. I que aquest vessant pren una rellevància especial en el cas dels menors que es troben en ple procés d’aprenentatge i d’experimentació personal. La utilització de la tecnologia té una part molt important d’eina de relació amb els altres, per compartir amb el amics i amb el món; però no perceben el risc derivat de la visibilitat, la permanència i la descontextualització que comporta Internet.
  3. Per assolir unes solucions reals i efectives hem d’escoltar els menors, hem d’apropar-nos a les seves vivències. Perquè siguin realment efectives en la pràctica, en l’ús diari que fan els menors de les tecnologies i d’Internet, hem de fer-los partícips del disseny de les estratègies i les solucions.
  4. Aquestes solucions, que no són evidents i que requereixen un gran esforç i molta dedicació de tots els agents implicats, passen per proporcionar eines que permetin als menors afrontar amb garanties les situacions/vivències amb què es trobaran a la societat digital. Aquestes eines no es refereixen ni exclusivament ni principalment a aspectes tecnològics, sinó que han de referir-se als valors que els configuren com a persones en un món físic i en un món digital.Valors com el respecte per un mateix, pels altres i la confiança en el seu entorn són imprescindibles.
    A això, cal afegir el pensament crític que els hem d’inculcar, perquè puguin avaluar les noves situacions que hauran d’anar afrontant al llarg de la seva vida.
    També cal donar-los habilitats/competències digitals que els facultin per avaluar els riscos potencials derivats de les tecnologies que vagin sorgint.
  5. Tots hem de prendre la nostra part de responsabilitat i posar-nos en acció, en moviment: famílies, docents i autoritats.
    No pretenem que les famílies siguin experts tecnològics, però sí que cal que adoptin una actitud proactiva, que s’impliquin en el món digital dels seus fills i que els acompanyin, perquè puguin assumir amb garanties un futur segur i digital en un món globalitzat. I exactament el mateix en el cas dels docents.
    Per descomptat, amb el suport de les autoritats de protecció de dades.


Futures línies d’actuació del projecte

A partir d’aquí, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades treballa en el disseny de noves estratègies, que pivoten sobre: el centre de les decisions se situa entorn al menor.

Així, les actuacions a desenvolupar s’estan dissenyant sobre la base de les idees següents:

  • Continuar amb una presència activa a les aules: busquem la complicitat dels menors.
  • Implicar-hi els docents, que són una part indissociable de la solució.
  • Implicar-hi l’entorn familiar. La família ha de passar a l’acció, entrar en el món digital dels seus fills. Per compartir experiències, riscos, preocupacions, superar-los i explotar al màxim els enormes potencials de la tecnologia.
  • Ampliar l’abast: introduir la privacitat i tots els valors que l’envolten en les diferents etapes de formació dels menors.

El gran repte que tenim per davant és preparar-los perquè espremin al màxim les possibilitats de la futura societat digital.

Tots som part de la societat digital. Assumim la nostra part de responsabilitat i posem-nos en moviment.