“Pels menors no existeix el concepte ‘noves’ tecnologies, hi estan perfectament familiaritzats”

Jordi Gil
Periodista i presentador de l’Info K (Super3)

IMG_4798_v2Jordi Gil, presentador de l’Info K, participarà com a moderador de la taula rodona “Menors, Tecnologies i Internet”. Nascut a Tarragona i criat entre Reus i la capital tarragonina, la seva passió per explicar històries el va portar a estudiar periodisme a la UAB i a treballar en el món de la ràdio i la televisió, passant per Cadena SER Reus o els serveis informatius de TV3.

Fa cinc anys que és la cara més coneguda de L’info K, l’informatiu per a nens del canal Super3. Una experiència “sobtada però agraïda” com ell defineix, que li ha donat l’oportunitat de descobrir una altra vessant de la informació. “Els infants són el públic més exigent. Ens obliguen a no donar res per sabut i anar a l’essència de les coses. Parlar per parlar no serveix amb ells”, destaca el periodista.

Hem conversat amb en Jordi Gil sobre el Congrés i aquestes són les seves impressions:

Què et sembla la iniciativa de l’APDCAT “Menors, Tecnologies i Internet” per conscienciar els més joves en l’ús responsable de les noves tecnologies?

En primer lloc, voldria aplaudir i felicitar una iniciativa com aquesta. Qualsevol cosa que es pugui fer en aquest camp és benvinguda i un pas endavant. Perquè pensem que Internet és gratis i ens dóna accés a molts recursos i informació. Però no som plenament coneixedors dels seus riscos i perills. Hem de prendre més consciència i, sobretot, donar a conèixer tant les oportunitats com les conseqüències que pot implicar l’ús inadequat d’Internet o moltes aplicacions que utilitzem.

De manera habitual, l’equip de l’Info K visiteu escoles i esteu en contacte amb nens i adolescents. Els temes tecnològics interessen als infants i adolescents?

Sí, els temes tecnològics són un món apassionant per a ells. A més, hem d’entendre que pels nens el terme ‘noves’ tecnologies no existeix, ja que han conviscut amb elles des de ben petits i formen part de la seva vida. Avui dia, utilitzar un ordinador, un mòbil o una tauleta tàctil és com aprendre a anar en bici. Hi estan completament familiaritzats.

Els joves són prou conscients dels riscos de les xarxes socials? En fan un ús adequat?

Tot i que cada vegada en som tots més conscients i els intentem transmetre aquesta consciència, el cert és que els menors no ho són al 100%. Hi ha un paper important de les administracions de qui els menors tenen cada vegada més inputs i missatges, però qui juga el rol fonamental en aquesta batalla són els propis pares. I la majoria de pares o no en són plenament conscients, o simplement poden desconèixer el funcionament d’aquests canals. I això és el que pot acabar marcant. 

En la teva experiència com a periodista especialitzat en informació per a menors, què t’ha sorprès en relació a l’ús que fan dels mitjans o les xarxes socials?

Em sobta el control que tenen sobre xarxes socials que, en principi, no s’adrecen a ells, sinó a un perfil d’usuari més adult com Facebook, Twitter o Instagram. És sorprenent l’ús freqüent i avançat que tenen sobre aquestes xarxes i, sobretot, el control del llenguatge d’aquestes tecnologies. De fet, aquest és ja el seu llenguatge. I això fa que sovint tinguin un domini més avançat que un adult.

Quin creus que ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquest procés de sensibilització de menors i adults?

Hem de prendre un paper actiu, de divulgació i, sobretot, de conscienciació a les famílies. Des dels mitjans hem d’exercir un rol d’acompanyament. I a l’Info K aquesta és una qüestió que hi estem molt a sobre i tractem reiteradament. Però com he dit abans, els pares són els principals actors, els qui han d’estar a sobre i fer de guia. 

A nivell personal, quin ús fas de les xarxes socials? Els adults som prou conscients de l’ús i riscos que pot comportar?

En faig un ús molt associat a la meva professió, i a nivell personal molt moderat. Però, així i tot, és cert que moltes vegades no apliquem els consells que donem als altres. És curiós i preocupant, per exemple, com les fotografies corren per la xarxa sense ser-ne conscients. En ser un personatge públic, me n’he pogut adonar. Per això hem de vigilar i tenir cura del que compartim.